dimecres, 25 de setembre de 2013

Via Rabadá-Navarro (400 m. 6a/A2) al Pilar de Cotatuero (Ordesa)

Ens trobem davant d'una via històrica, una de les joies de l'escalada de la Península Ibèrica, la qual forma part de la gran trilogia obra dels dos genials escaladors aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro (juntament amb la seva via a la cara oest del Naranjo de Bulnes i amb l'altra al Mallo Firé de Riglos). D'aquest itinerari podem dir que és audaç, atrevit i sinuós, el qual recorre d'una forma intel·ligent l'arrogant Pilar de Cotatuero al Gallinero d'Ordesa. Per escalar-lo haurem de superar aèries travesses, desploms exigents, atlètiques xemeneies i trams incerts, en un marc paisatgístic incomparable. I una recomanació: atenció amb els graus d'Ordesa. No els infravaloreu. Qui avisa no és traïdor.

Aproximació: des del pàrquing d'Ordesa (a l'estiu només accessible en autobús des de Torla) agafar una pista en direcció a les grades de Soaso. Als pocs minuts s'arriba a una bifurcació, i seguir pel camí de l'esquerra, el qual du a la cascada de Cotatuero. Es puja per forts pendents fins trobar una cabana, propera a la cascada. Continuar cap a munt i de seguida continuar per un trencall a l'esquerra, el qual passa per la base del Pilar de Cotatuero i de la via. (aproximadament 1 hora 15/30 min).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per un diedre evident, el qual a poc a poc va guanyant verticalitat (Vº). Arriba un moment que l'hem de deixar i seguir amb tendència cap a l'esquerra (Vº i un pas de V+).

2n. llarg: Superar un mur vertical (Vº/Ao) i arribar a una repissa, la qual seguirem cap a l'esquerra en una llarga travessa fàcil i aèria (un pas de Vº al principi i després IIIº).

A l'aèria travessa (IIIº) del segon llarg

3r. llarg: Superar una placa fissurada (Ao) i sortir en lliure (V+/6a delicat). Poc després s'ha de fer una travessa cap a l'esquerra, amb algun pas descendent (màxim IVº), i arribar a una repissa que és on es troba la reunió. Llarg perdedor.

Passos difícils a l'inici del tercer llarg (V+/Ao)

4t llarg: Pujar per un diedre gris vertical, mig en V+ i mig en Ao. Després tram desplomat en lliure obligat de V+ fins a una gran repissa, i travessar cap a l'esquerra en lliure (Vº), amb un o dos passos d'artifical equipat al final de la travessa (Ao/A1). 

En un tram vertical (V+) del quart llarg

5è llarg: Al principi pujar per una fissura en artificial amb passos a equipar (A1), i sortir en lliure (V+) fins a sota un gran sostre, que es on trobarem la reunió.

Superant els darrers metres del cinquè llarg (V+)
6è llarg: És el famós llarg del sostre en travessa. Es va resseguint cap a l'esquerra (A1), trobant bastants pitons. Arriba un moment que desploma força i, poc després, s'ha de sortir cap enfora amb un pas espectacular i aeri (A2), per arribar poc després en flanqueig cap a l'esquerra a la reunió (Ao).

Pas espectacular i aeri (A2) per superar el sostre del sisè llarg
7è llarg: Al principi pujar per terreny Una mica indefinit (Vº), per seguidament seguir amb tendència cap a la dreta entre blocs per anar a cercar l'inici de la travessa que dóna al jardí que talla la via (màxim algun pas de Vº atlètic).

8è llarg: Al començament ens hem de despenjar d'unes cintes antigues que pengen d'un pitó, sortint a la dreta de la reunió. S'arriba a una petita feixa, continuar uns metres a la dreta, i pujar primer recte (IV+/Vº) i després sempre cap a la dreta per una repissa, des de la qual arribarem al jardí penjat (màxim IIIº).

A partir d'aquest punt caminar cap a dalt a la recerca d'una gran cornisa, la qual seguirem cap a l'esquerra. Al final convé assegurar-se, ja que tot i ser fàcil (màxim un o dos passos de III+/IV-), una caiguda resultaria fatal. La segona part de la via comença en una gran bauma, al peu d'una fissura-xemeneia força evident.

9è llarg: Començament difícil i a equipar (A1). Sortida delicada en lliure força sostingut (V+) fins a la reunió.

10è llarg: S'ha de continuar per un diedre (Vº), el qual es converteix en una fissura ample que se supera en Ao/A1. D'aquesta se surt en lliure (V+) per poc després arribar a la reunió.

11è i 12è llarg: El fem en un llarg. Al primer tram s'ha de pujar per un diedre amb una mica de vegetació (Vº), i posteriorment continuar per una xemeneia molt estreta (V+).

13è llarg: Se surt de la reunió per un diedre (Vº sostingut) que de seguida s'obra i s'ajeu (IV+), per tot seguit anar-se estretant fins a convetir-se en una xemeneia llisa i difícil (6a). Passat aquest tram, la dificultat minva (IV+).

Sortint de la xemeneia llisa i difícil del tretzè llarg (IV+)
14è llarg: S'ha de seguir pel diedre a l'esquerra de la reunió (primer pas de IV+/Vº), i continuar amunt per un terreny cada vegada més fàcil fins a un gran arbre, que és on s'ha de fer la reunió i on s'acaba la via.

Al cim del Pilar de Cotatuero, després d'escalar la via Rabadá-Navarro
Descens: Anar cap a la dreta, a través d'unes prades, per continuar per un camí en direcció a la cascada de Cotatuero, que és visible des del principi. A l'arribar a la cascada unes fites ens indiquen el camí per baixar per les Clavijas de Cotatuero (a la dreta). Una vegada superades (atenció), arribarem poc després a la cabana per la qual hem passat durant l'aproximació, i des d'aquesta desfarem el camí de pujada fins el pàrquing d'Ordesa. (Aproximadament 1 hora 30/45 minuts de descens).

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el número 4 (repetits del 0,5 al 2) i algun tascó.

Horari: unes 9 hores.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya de la pàgina web La noche del Loro (atenció: la numeració dels llargs de l'entrada del bloc no coincideix exactament amb la de la ressenya):

RESSENYA DE LA VIA RABADÁ-NAVARRO (I)

RESSENYA DE LA VIA RABADÁ-NAVARRO (II)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada