dimecres, 10 de maig de 2017

Via A dónde hostias putas vas (250 m. 6a/Ae) a la Paret de l'Aeri (Montserrat)

A mesura que passen els anys com a escalador arriba un moment en què les vies clàssiques que estan al teu abast pràcticament s'acaben i has de començar a fer aquells itineraris que quasi bé ningú repeteix. I això és el que m'ha passat amb la Paret de l'Aeri, on ja havia escalat 18 vies diferents. Volia tornar a la paret més emblemàtica de Montserrat, i com feia temps que tenia curiositat per la via A dónde hostias putas vas, doncs dit i fet vam anar cap allà. Pel que fa a la via, és una escalada bàsicament de placa, amb assegurances distants, i on la dificultat ve més donada per l'exposició d'algun tram que per la dificultat en si. I la darrera cosa que queda per dir és que, tot i que mai esdevindrà un itinerari clàssic, bé es mereix de ser escalat.
 
La Paret de l'Aeri i el Serrat del Moro
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta, senyalitzada amb una fita, la qual puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins arribar a la base de la paret. Haurem de buscar el primer llarg de la via Easy Rider, que es troba just a la nostra dreta, ja que la nostra via té l'inici en la primera reunió d'aquesta. (Uns 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Llarg inicial d'entrada a la via: Pertany a la via Easy Rider. Comença per un terreny una mica precari fins abastar una fissura (IV+). Seguir per la fissura (V+) i quan aquesta s'acaba continar per una placa fins arribar a la reunió (Vº).

Escalant el primer llarg de la via Easy Rider (V+)
1r. llarg: Aquí és on realment comença la via A dónde hostias putas vas. Haurem de sortir en diagonal cap a l'esquerra a cercar un primer espit (6a expo). Més a dalt hi ha un altre espit i sortirem en lliure (6a/Ae). A partir d'aquí s'ha de tenir fe i escalar la placa amb una mica de tendència cap a l'esquerra (Vº mantingut). Si tenim sort trobarem un pitó i després un espit. Llarg amb algun tram amb roca delicada.
Iniciant el primer llarg de la via (6a expo)
2n. llarg: Llarg de navegar per un mar de pedra impressionant. En 45 metres només trobarem un espit i un pitó (just abans de la reunió). Al principi la dificultat será de IVº/IV+ i haurem d'anar una mica cap a l'esquerra, i en els metres finals és on trobarem la major dificultat (Vº). Cercant podrem col·locar algun merlet i algun alien o friend (no evident).

En els metres finals del segon llarg (IV+/Vº)
3r. llarg: Només sortir de la reunió haurem de superar un petit desplom (V+), i continuarem per placa fins arribar a un segon desplom, el qual ja costa més de passar (un pas d'Ae i sortida en V+ difícil). De seguida arribarem a la reunió (Vº), que és comuna amb la de la via Fil·loxera vastatrix.

Arribant a la tercera reunió (Vº)
4t llarg: Sortirem a la recerca d'un pitó (Vº/V+), i una vegada passat aquest continuarem recte amunt (V+ fi). Després trobarem una fissura amb roca delicada (Vº) per anar a buscar una petita feixa amb savines. La reunió la farem a la dreta, al peu d'un diedre molt característic. (Atenció a no confondre's d'itinerari anant en diagonal esquerra des del pitó inicial del llarg, ja que per aquí és per on va la via Fil·loxera vastatrix).

En els darrers metres del quart llarg (Vº)
5è llarg: No continuar pel diedre (pertany a la via Tope Toni) sinó que flanquejar cap a la dreta a cercar una línia de burins, la majoria en força mal estat (A1e). Més a dalt ja trobarem espits. Haurem de fer alguna sortida en lliure obligada de V+. Més a dalt trobarem també parabolts (de la via Fraguel Rock, que s'uneix a la que estem escalant). En aquest tram farem Ae amb passos obligats i atlètics de 6a, amb alguna assegurança més lluny del que voldríem. El llarg acaba just abans d'arribar al petit cim característic de la Dent de la Paret de l'Aeri. (Atenció, llarg de 50 metres).

Iniciant el darrer llarg (Ae)
Descens: Haurem d'acabar de pujar a la Dent i, des d'una bona instal·lació, fer un curt ràpel (15 metres) que ens deixarà en un marcat collet. Des d'aquest punt escalarem un curt tram de paret de 15 metres fins arribar al bosc (III+/IV-. Actualment hi ha una corda fixa, malmesa en algun punt). A continuació pujarem cap a l'antiga estació de l'aeri (algun tram en grimpada) i, al darrera d'aquesta (sud) cercarem el camí, el qual s'ha de seguir cap a la dreta. Uns metres més endavant, a la dreta, trobarem l'inici de la baixada de la canal de Sant Jeroni (marques vermelles), la qual ens portarà a la carretera i al refugi de Santa Cecília. (Aproximadament 1 hora).

Material utilitzat: aliens (blau, verd i vermell), camalots (0,5 i 1) i bagues (per a merlets i un pont de roca).

Horari: unes 6 hores.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA A DÓNDE HOSTIAS PUTAS VAS

dilluns, 17 d’abril de 2017

Via Carnavalada (300 m. 6a+/Ae/A1) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Escalada feta aquest hivern, la Carnavalada és una itinerari directe, aeri, brutal i superb. Des del primer pas de la via fins el darrer de l'últim llarg els passos són atlètics. És una ascensió que demana molta pila de braços, tant si es va en pla clàssic com en free. I és tot un plaer recórrer la seva famosa "raya" del quart llarg, on sembla que estiguis volant sobre el bucòlic poble de Riglos. Parar atenció als llargs superiors, amb algun pas difícil obligat. Abans d'escalar-la tenir present que en cas de voler abandonar i rapelar pot ser força complicat baixar-se (excepte en els dos o tres primers llargs). En definitiva, és una via que et fa sentir orgullós i privilegiat de ser el que som: escaladors.
 
El Mallo Pisón, senzillament superb
Aproximació: Molt evident des del poble de Riglos. Agafar la pista que voreja el Mallo Pisón per la seva base i, tot seguit, adreçar-se més o menys al centre de la paret, cap a una cavitat característica anomenada "Cueva de la Virgen". (Uns 10 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Remuntar el sostre de la "Cueva de la Virgen" (Ae o 6c) i abastar una fissura vertical que escalarem fins la reunió (Ae/V+ o 6a). Trobarem abans una altra reunió, però no és recomenable fer-la.

A la meitat del primer llarg
2n. llarg: Continuar per la fissura-diedre (V/V+). Trobarem un parell d'estretaments difícils (V+/Ao o 6b). Al sortir d'un d'aquests hi ha una reunió, però haurem de seguir uns metres més per assolir l'autèntica reunió.

Escalant la fissura-diedre del segon llarg (V+)
3a. llarg: És el llarg més assequible de la via. Seguirem per la fissura (V+, amb algun pas més difícil). Arriba un moment que aquesta s'eixampla, formant una "entosta", que escalarem fins arribar a un replà, al peu del mur desplomat de la "raya".
Iniciant el tercer llarg (V/V+)
4t. llarg: És el famós llarg de la "raya". Es pot pujar amb A1e (algun pas d'A1), amb alguna sortida en lliure de V+, o tot en lliure (7b), com va fer el company. És un llarg força llarg.

Escalant el famós llarg de la "raya" (Ae/V+ o 7b)
5è. llarg: Sortir de la reunió per l'esquerra per arribar a l'inici d'una canal mal definida i molt vertical amb diverses panxes. La reunió la trobarem a la sortida d'una gran panxa, en una còmode repissa, i on la canal ja es defineix clarament. Llarg d'A1e/A1, amb alguna sortida en lliure atlètica de V+, o de 7a.

A l'inici del cinquè llarg (Ae)
6è llarg: Continuarem per la canal, amb alguna panxa (A1e i V+). Cap el final del llarg haurem de superar una darrera panxa on hi ha un pas força dur i obligat (6a+). D'aquesta manera arribarem a una gran cornissa, i anant clarament cap a la dreta uns metres trobarem la reunió. Llarg de 7a.

Finalitzant el sisè llarg (Ae/6a+, o 7a)
7è llarg: Encarar directament un desplom molt atlètic davant de la reunió (Ae/6a o 6b). A continuacseguirem pel mur, amb algun pas difícil, fins arribar al final de les dificultats.

Al cim del Mallo Pisón després d'haver escalat la via Carnavalada
Descens: Des del cim del Mallo Pisón haurem d'anar cap el coll, situat a la dreta de la paret. De seguida trobarem un cable passamà que ens portarà a una primera instal·lació de ràpel. Des d'aquest punt encadenarem una successió de fins a 7 ràpels (35m./35m./30m./35m./35m./35./35m.), amb diveros trams de desgrimpada, de cables i de passamans entre mig. (Aproximadament 1 hora i 15 minuts).

Material utilitzat: vam fer servir només cintes. Tot i això, es pot portar algun alien o friend.

Horari: unes 5/6 hores.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya del blog Mundo vertical:

RESSENYA DE LA VIA CARNAVALADA

diumenge, 1 de gener de 2017

Via Aresta Bellver (160 m. V+/Ae) als Plecs de Llibre (Montserrat)

L'escalada és més que un grapat de graus i números, i l'Aresta Bellver n'és un clar exemple. Si mirem la seva ressenya podem tenir la falsa impressió que és una via amable, però només començar-la ens adonarem del parany que s'hi amaga al darrera. Com bé diu un company, aquest itinerari és el més semblant a pujar una paret en solitari integral, però encordat. Exposició garantida, on cal mantenir la calma i no deixar-se endur per la por. Això sí, l'entorn és bucòlic, i segurament no trobarem aglomeracions, tal i com passa a vies properes.

Aproximació: des de Can Jorba, que és on deixarem el vehicle, s'ha d'agafar la pista que es dirigeix cap a la Vinya Nova (sudest). Abans d'arribar a la seva meitat, a mà esquerra, trobarem l'inici del camí dels Francesos (senyalitzat amb marques blanques i grogues de PR). L'haurem de seguir, en forta pujada, fins arribar al coll de Muset (a l'esquerra). En aquest punt abandonarem el camí que puja cap a la dreta i agafarem la desviació, a mà esquerra, que en suau baixada ens depositarà ràpidament al llit del torrent del Migdia. L'anirem remuntant parant atenció a trobar una gran fita a l'esquerra, al costat d'uns blocs. Aquí deixarem el torrent i pujarem per una tancada canal, la qual ens durà a la base de les successives arestes dels Plecs. (Gairebé 1 hora).

L'arrogant Aresta Bellver
 DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per la placa de l'aresta per on la intuïció ens dirigeixi. Són quaranta metres on no hi ha absolutament res i potser, amb una mica de sort, podrem col·locar algun alien (IVº/IV+ expo amb un pas de V-).

Iniciant l'exposat primer llarg (IV+)
2n. llarg: Començarem escalant en tendència cap a l'esquerra i després cap a la dreta fins trobar la reunió. Aquest llarg es deixa fer bastant bé. Tot i haver només un burí trobarem emplaçaments per aliens (IVº/IV+ amb algun pas aïllat de Vº).
Escalant el segon llarg (V-)
3r. llarg: Sortirem per l'esquerra de la reunió per pujar per una placa vertical i fina (Vº sostingut i una mica expo) fins arribar a l'unic burí del llarg, força amunt. Amb una mica de traça podrem posar un merlet i algun alien. Més a dalt el terreny se jeu força (IV+ i IVº).

En el vertical inici del tercer llarg (Vº)
4t. llarg: Per la dreta evitar un ressalt i arribar a un primer burí, llunyà (Vº). Després d'un pitó superar un petit desplom (Ae de dos burins) i a continuació sortir en lliure per terreny vertical fins trobar la reunió (V+ expo). És el tram més psicològic de tota la via.

En l'exposat tram del quart llarg (V+)
Descens: Des del cim del Plec d'on acaba la via (Plec d'en Ballart) haurem de travessar la resta de Plecs, pel camí més evident, fins arribar al coll format pel conjunt d'aquests i el Montgròs (només trobarem un pas dificultós per guanyar una cota de IVº/IV+. Parar atenció). Des d'aquest coll farem un llarg ràpel, en direcció sud, i després anirem baixant, caminant, per trobar de seguida un camí (marques grogues) en direcció al torrent del Migdia i que passa pel peu de la via escalada. Des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Poc més d'1 hora).

Material utilitzat: aliens verd, groc, vermell, gris i lila, joc discret de tascons, 2 plaquetes recuperables i una baga per a merlet.

Horari: unes 3 hores 30 minuts.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA VIA ARESTA BELLVER
 

dissabte, 5 de novembre de 2016

Via Libertad provisional (300 m. 6b/A3e/Ao) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Feia anys que anava al darrera d'aquesta itinerari, però el respecte i la por que m'inspirava eren l'excusa perfecte per no anar-hi. Només feia falta trobar uns companys prou competents perquè l'ascensió fos possible. I finalment aquesta tardor així ha estat. La via Libertad provisional és una via aèria i difícil, amb les assegurances bastant justes (burins que a vegades costen de veure) i amb un quart llarg realment obligat, sense possibilitats d'escaquejar-se. Menció a part és l'adrenalític sostre, amb uns burins que, tot i estar oxidats, sembla que estiguin bé, excepte a la sortida, on hi ha algun més que dubtós. En definitiva, una via imprescindible de la cara nord montserratina.

La Paret dels Diables
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Quan estem sota la Paret dels Diables pujarem per un corriol poc marcat que surt a mà dreta cap a la paret. Una vegada a peu de paret, s'ha d'anar flanquejant cap a l'esquerra fins arribar a un diedre fissurat, amb una gran savina a la seva esquerra a uns tres metres del terra. (Uns 35 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Anar cap a una gran savina, i des d'aquesta entrar en diagonal dreta a un diedre fissurat, brut i herbòs al principi (6a o V+/Ae). Continuarem pel diedre, poc equipat, fins trobar la reunió a la seva esquerra (V+ sostingut).

2n. llarg: Seguirem pel diedre, amb la mateixa tònica que el llarg anterior (6a o V+/Ao). Arriba un moment que aquest s'acaba, i poc després arribarem a la reunió (6a o V+/Ae).

Arribant a la segona reunió (V+)
Nota: el 1r. i el 2n. llarg els hem fet en un sol llarg d'uns 50 metres.

3r. llarg: Sortirem per l'esquerra de la reunió per placa fina fins arribar a un primer burí (V+), i continuarem primer en diagonal dreta i després recte per superar un tram fi i obligat (6b+ o 6a/Ae). Finalment farem una lleugera ese esquerra-dreta-esquerra per abastar la reunió (V+/6a). Alguna assegurança distant.
Escalant la part difícil del tercer llarg (6b+ o 6a/Ae)
4t. llarg: Anirem cap a l'esquerra per superar una fissura desplomada (Ae). Sortirem en lliure (6a) i més endavant trobarem els passos més obligats en lliure de tota la via sense possibilitats de poder-los trampejar (6b/Ae). En un moment donat haurem de fer un flanqueig cap a la dreta força fi (6a) per continuar recte amunt fins trobar la reunió (6a/Ae). Alguna assegurança distant.

En els darrers metres del quart llarg (6a)
5è llarg: Escalarem un mur a la dreta de la reunió (6a+). Algun pas delicat amb roca crostosa i burins distants. Més a dalt haurem de flanquejar a la dreta (Vº) per arribar a un diedre, que pertany a la via GAM (IV+/Vº). Els darrers metres ens podrem ajudar d'una corda fixa ja que la roca està descomposta.

En els primers metres del cinquè llarg (6a)
6è llarg: Llarg que pertany a la via GAM. Sortirem en lliure cap a la dreta (IV+) fins agafar un artificial equipat amb burins i parabolts (màxim A2e). Només un pas d'A1 (pitó). Reunió a sota del caraterístic sostre.

Escalant l'A2e del sisè llarg
7è llarg: Escalarem directament el sostre per l'esquerra de la reunió (fins A3e). A la sortida del sostre hi ha un parell de burins rebregats (atenció!). Entrada a la reunió en lliure fàcil (Vº).

Superant l'espectacular sostre del setè llarg (A3e)
8è llarg: Continuarem per la dreta de la reunió per una placa fina (6a). Assegurances distants. El recorregut del llarg fa una gran ese dreta-esquerra-dreta. Darrers metres en V+.

Iniciant el vuité llarg (6a)
9è llarg: Seguirem per la placa amb tendència cap a l'esquerra. Al principi V+, i més endavant Vº.

En les darreres dificultats de la via al novè llarg (V+)
10è llarg: A partir d'aquest punt les dificultats ja s'han acabat. Al principi continuarem més o menys recte (IV+) per acabar el llarg en diagonal dreta (un pas de IVº).

Nota: El 9è i el 10è llarg els hem fet en un sol llarg d'uns 55 metres

11è llarg: Llarga grimpada final fins el cim de la Paret dels Diables (màxim III+). Si volem podrem fer una reunió intermitja.

Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via Libertad provisional
Descens: Des del cim anar cap a la banda contrària de la paret i fer una petita desgrimpada fins a un collet. Des d'aquest baixar a la dreta per una canal, la qual ens portarà ràpidament al coll de la Canal dels Avellaners. Descendirem tota la canal (vessant nord) fins arribar al camí de l'Arrel, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Uns 45 minuts).

Material utilitzat: algun alien, algun camalot fins el 2 i baga savinera (el material és bàsicament pels dos primers llargs).

Horari: unes 8 hores (cordada de tres).

Ressenya de la via: ressenya del blog Romàntic Guerrer:

RESSENYA DE LA VIA LIBERTAD PROVISIONAL

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Via Ravier (500 m. V+/Ao) a la cara oest del Grand Quayrat (Pirineu francès)

Sempre m'ha fascinat assolir tres mils, i si ho puc fer escalant millor que millor. Per això, ascendir la via Ravier al Grand Quayrat (3.060 m.), un dels cims emblemàtics del Pirineu francès, m'ha deixat força satisfet. És un itinerari on s'uneixen romanticisme i el pirineisme més clàssic, que recorre la impressionant cara oest d'aquesta muntanya, i del qual un dels germans Ravier va afirmar que "amb tota evidència i des de tota l'eternitat aquesta roca estava feta per a ser escalada". No fa falta afegir res més... 

La cara oest del Grand Quayrat (3.060 m.)
Aproximació: des del refugi d'Espingo (situat a 1.967 metres i accessible des de les Granges d'Astau en 1 hora 30 minuts / 2 hores) agafar el camí que ascendeix al refugi del Portillon d'Oô per abandonar-lo a l'alçada de la base de la cara oest del Grand Quayrat, on s'arriba directament travessant cap a l'esquerra. (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Nota: En un escalada d'alta muntanya com aquesta la descripció dels llargs és aproximada, els quals poden variar en funció d'on fem les reunions i de les variants escalades.

1r. llarg: Començar per unes plaques a la dreta d'un diedre evident (Vº) fins agafar a l'esquerra unes vires amb vegetació (V- delicat).

Iniciant el primer llarg (Vº)
2n. llarg: Seguir per unes plaques fissurades (Vº/V+) cap a un diedre-xemeneia, el qual superarem  (IV+/V-). 


3r. llarg: Continuar per un petit mur (IV+/V-) i en pocs metres farem reunió, a la base d'un diedre.

4t. llarg: Escalar el diedre fissurat, força atlètic (6a+ o V+/Ao), i després seguir amb tendència cap a la dreta per terreny una mica indefinit (IV+/Vº).

Escalant el característic diedre del quart llarg (6a+ o V+/Ao)
5è. llarg: Sortir en diagonal dreta des de la reunió (Vº) per el cap d'uns metres continuar en tendència cap l'esquerra. Trobarem algun pas delicat (V+).

6è. llarg: Anar a buscar una fissura atlètica (IV+/Vº) per posteriorment abastar una gran feixa herbosa que talla la paret, la qual es troba a mà esquerra. En aquest punt haurem de caminar cap a l'esquerra i cercar el punt més dèbil de la segona part de la paret per continuar l'escalada (poc evident).

. llarg: Pujar per terreny bastant indefinit (Vº) cap a una espècie de fissura en arc (V+).
A l'inici del segon tram de la via (Vº)
. llarg: Seguir per una petita canal amb vegetació (IV+), i seguidament continuar per un tram amb roca força bona i adherent (Vº sostingut).
 
En els darrers metres del vuitè llarg (Vº)
9è llarg: Pujar per unes plaques a la dreta d'una fissura (al principi V+). A continuació la dificultat minva fins arribar a la reunió (Vº).


Escalant les plaques de l'inici del novè llarg (V+)
10è llarg: Escalar un terreny fàcil (IV-) per seguidament afronar un diedre atlètic força característic (V+). Més endavant trobarem la reunió (IV-).

11è llarg: Continuar per l'esquerra per una fissura en off width al principi (V+). Superat el pas seguirem per ella i més endavant farem reunió (Vº).

12è llarg: Seguirem per terreny indefinit i una mica perdedor, amb una dificultat de Vº, i un petit pas de V+.

Panoràmica del Lac du Portillon des de la via Ravier
13è llarg: Llarg també bastant indefinit. Al principi trobrem un pas fi (V+), però després la dificultat decreix força (IIIº).

14è llarg: Buscar una gran canal pedregosa evident (IV+), la qual pujarem fins arribar a una petita bretxa que talla la cresta que porta al cim (IIº). Llarg en el qual el company haurà de sortir en ensamble si no volem fer una reunió intermitja.

En aquest punt podem recollir tot el material i anar crestejant (màxim IIº) fins arribar al cim del Grand Quayrat (3.060 m.).

Al cim del Grand Quayrat (3.060 m.) després d'escalar la via Ravier
Descens: Des del cim descendirem en direcció nord per una fàcil aresta per arribar a una petita bretxa. En aquest punt agafarem un ample corredor (a l'esquerra, vessant oest) i el baixarem un bon tram. Seguidament el deixarem, creuant un estret esperó herbós, per anar a cercar una tartera de grans blocs en travessa descendent cap a la dreta. Una vegada superada la tartera abastarem uns pendents herbosos fins trobar el camí que ens durà al refugi d'Espingo. (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

Material utilitzat: aliens verd, groc, gris i vermell, camalots del 0,5 al 3 (mitjans repetits), joc de tascons i bagues per a blocs.

Horari: unes 8 hores.

Ressenya de la via: ressenya del blog Bloc empotrat (atenció: la numeració i la graduació dels llargs de l'entrada del bloc no coincideix exactament amb els de la ressenya mostrada. També poden haver variants en l'itinerari. Veure la nota al respecte a l'inici d'aquesta entrada):

RESSENYA DE LA VIA RAVIER (I)
RESSENYA DE LA VIA RAVIER (II)